sona el despertador.
amb mandra, aixeco la persiana
(i amb alegria descobreixo que a Berga encara no hi ha els carrers posats).
cara neta, i cafè amb llet i un parell de magdalenes després surto al carrer.
i enfilem cap a Queralt, on un núvol enrogeix i trenca el negre de la nit
com aquell qui diu "bon dia".
Montserrat, la muntanya màgica, em sembla més màgica que mai.
i un roser em regala una rosa pansida, bella.
la prenc entre els meus dits, com una ofrena.
...
© tots els drets reservats // © all rights reserved
